Aquesta és la imatge espiritual dels frares mínims de S. Francisco de Paula:
​
El frare mínim és un home que es reconeix a si mateix com a do de Déu. Accepta la pròpia fragilitat. No té por de mirar-se tal com és, és a dir, necessitat de perfecció. Només qui aprèn a conèixer-se a si mateix, pot tenir una trobada positiva amb els altres, amb la naturalesa, amb Dios.el "mínim" és un home que viu la seva humanitat al costat dels altres.
​
Sense la relació amb un "tu" no es pot ser persona autèntica. El frare mínim, en acollir als altres, descobreix la possibilitat de construir una comunitat de fills de Déu. Per a ell la relació amb Déu és la relació fonamental i privilegiada que dóna sentit a la seva vida; i Déu no és un Déu llunyà i inaccessible, sinó el Déu-amb-nosaltres, el Déu que s'ha fet home i company de camí.
​
El frare mínim no es col·loca fora de la trama social, ni molt menys és només espectador dels esdeveniments humans. La seva relació amb el món no és de contraposició, ni de fugida, sinó d'escolta, d'intercanvi i diàleg. Ell està al món encara que no és del món, per ajudar al món a mirar i a caminar més enllà de la història.